sábado, 4 de septiembre de 2010

I avui, com tu feies, m’he posat un mitjó de cada color!

Alça la vista… Contempla el cel… Mira com brilla aquella estrella, em sembla que està rient... Si, escolta les seves rialles.

Ja fa un any... que de pressa passa el temps...

No passa ni un sol dia en què no em recordi de tu. Les nits de cels desperts, de cels serens, de cels estrellats, m’estiro al terra i contemplo els estels buscant-ne un en concret. Em guio per la seva llum. Em guio pel seu so. Per la llum del teu somriure. Pel so de les teves rialles.

Recordo els teus cabells color de nit, la teva mirada color de mel, els teus llavis color d’amor, la teva pell color de neu.

Recordo aquelles converses al cotxe després dels assajos de teatre, les coreografies que fèiem dins el cotxe anéssim on anéssim, els atacs de riure, les confessions, perquè no dir-ho, a vegades un tant “frikis”...

Recordo... Et recordo...

Sé que vas ser feliç. Eres feliç.

Eres...

Especial
Valenta
Alegre

Eres, i continues essent, ÚNICA!

No vull allargar-me, perquè les paraules que conec, no expliquen el que hem viscut, i que no canviaria, perquè simplement han estat els nostres moments, únics i irrepetibles.