sábado, 4 de septiembre de 2010

I avui, com tu feies, m’he posat un mitjó de cada color!

Alça la vista… Contempla el cel… Mira com brilla aquella estrella, em sembla que està rient... Si, escolta les seves rialles.

Ja fa un any... que de pressa passa el temps...

No passa ni un sol dia en què no em recordi de tu. Les nits de cels desperts, de cels serens, de cels estrellats, m’estiro al terra i contemplo els estels buscant-ne un en concret. Em guio per la seva llum. Em guio pel seu so. Per la llum del teu somriure. Pel so de les teves rialles.

Recordo els teus cabells color de nit, la teva mirada color de mel, els teus llavis color d’amor, la teva pell color de neu.

Recordo aquelles converses al cotxe després dels assajos de teatre, les coreografies que fèiem dins el cotxe anéssim on anéssim, els atacs de riure, les confessions, perquè no dir-ho, a vegades un tant “frikis”...

Recordo... Et recordo...

Sé que vas ser feliç. Eres feliç.

Eres...

Especial
Valenta
Alegre

Eres, i continues essent, ÚNICA!

No vull allargar-me, perquè les paraules que conec, no expliquen el que hem viscut, i que no canviaria, perquè simplement han estat els nostres moments, únics i irrepetibles.


9 comentarios:

  1. Hola,
    El detall del mitjons genial, com el nostre (bueno nostre, és universal) lema “menos es más”. No he volgut demanar molt el detall dels mitjons i el perquè de tot plegat però m’ho e imaginat i per no ficar-te trista he obviat la pregunta del perquè.
    Tot i així si necessites algú saps que pots contar amb mi, jo sóc el numero tretze “jajajaja chiste fàcil” ara vaig a ballar un rato que la noia aquella m’ha donat un rollo per ballar brutal jejeje
    Ens veiem
    La vida és curta però intensa, recorda no fa mal sempre que no visquis dels records!!!!!!
    MM

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies!!!
    Ara no pillo això del número tretze... estic lenta jejeje

    Per cert... no hauras fet el baile xum... (censurat xD)!!!

    ResponderEliminar
  3. ui!!! si tu sapiguessis lo k vaig ballar jejejejejejejeje verguenza ajena

    ResponderEliminar
  4. Gràcies Judit! m'ha encantat; la descrius molt bé. I la foto dels mitjons genial
    Els records mantenen viva la nostra Eva.
    Gràcies de Nou!!!
    SORT!!!!

    ResponderEliminar
  5. Hola Judit!! sóc la germana de la misssi, ella m'ha passat l'enllaç fins al teu blog, per cert molt bonic.
    Encara que personalment em sembla que no ens coneixem, el detall dels mitjons m'ha arribat al cor, de fet en la fotografia dels mitjons hi he vist l'Eva, la nostra estimada Eva, tal i com tu la descrius alegre i plena de vida.
    Gràcies per la imatge, per recordar-la tal i com era.
    Sara.

    ResponderEliminar
  6. No tinc paraules per respodre els vostres comentaris. Simplement donar-vos les gràcies per llegir aquest petit text dedicat a l'Eva.
    Moltes gràcies!

    ResponderEliminar
  7. olaaaaaaaaaaaaaa ara estic a classe es super mega hiper aburrit es mes aviat un conyas del conyas del tio barrabas imaginat k crec k aprofitare el k keda de hora per fer text per lo de octubre jajajaja perk nomes pillan la direcio de les pagines els apunts tels pots fer a casa!!!! am aixo tu dic tot. A per cert me trobat a la claudia a la laia i la mireia akella noia k et vaig dir ja t'explicare avui si vens si no te trucare si et va be per explicarte k me an ditcho espero k te haya sido leve apa me voy a escriure dema crec k em portare un llibre per llegir!!!!MM

    ResponderEliminar
  8. Judit, ja he posat el botó al Blog perquè em puguis "Follow"
    :D

    ResponderEliminar