viernes, 1 de octubre de 2010

Festes del Tura 2010... aTURA'm que vaig llençat!!!

Després de molts dies sense poder actualitzar, avui em digno a obrir la meva caixeta i guardar-hi nous records.
Suposo que ja heu deduït que aquesta entrada va dedicada a les Festes del Tura. Ho sé, porto molts dies de retard, però la universitat, teatre, les classes de baix i altres projectes personals em deixen amb poquet temps per poder posar-me a escriure al blog.
Festes del Tura 2010... han estat prou bé, potser massa llargues... van començar el dimarts 7 de setembre i el diumenge 12 el meu cos va dir prou, no aguantava més nits de festa, més dies de poques hores de son. El meu cos demanava un descans. Què dir del tema concerts... Si, n’han fet molts, però tots molt semblants, massa rumba i massa ska. No han faltat els concerts de cada any per recordar èxits dels 70’s, 80’s i 90’s i tampoc el de versions, tot i que aquest any m’ha decepcionat molt. On era el concert dels Top Secret? On era el concert de festes que més esperava? No hi era... el van substituir pels Di-versiones... al meu gust un grup que deixa molt que desitjar... pel meu gust és millor quedar-se a casa, estirar-se al sofà i posar-te una d’aquelles pel•lícules que duren hores i hores... Ja ho diuen que per gustos, colors... Si, se’m van carregar el concert que portava esperant 365 dies, sort que tenim una vena teatrera i podíem parodiar els videoclips de les cançons que “cantaven” i deixar anar unes quantes riallades. Però ara no em posaré a fer una crítica d’aquest grup, sinó que us explicaré una mica com vaig viure les Festes del Tura d’enguany.
Dimarts 7, primer dia de festes. Com cada any, dins meu hi havia aquella barreja de sensacions d’emoció, eufòria, nerviosisme per viure una de les festes majors més esperades. Com sempre, i per no trencar amb les tradicions les Festes del Tura s’obrien pas amb la cercavila de la faràndula olotina. Com no, jo no hi podia faltar (si, tinc aquest punt folklòric), així que la meva germana i jo vam agafar el mocador de festes i cap a Olot a veure els gegants. Plovia. Si, també plovia per no trencar amb les tradicions, però tot i així els gegants van sortir i van poder fer la meitat de la cercavila entre indecisions climàtiques.

La nit es presentava sense pluges a la vista, tot i que ens va caure el gran ruixat a primera hora del vespre.
Abans de llençar-nos als concerts, vam seguir Els tremendos de Castelló per diferents carrers d'Olot. Ens agrada això de les xarangues, fan festa major i són ideals per fer el burro i deixar anar a l'aire aquelles rialles que es poden sentir des de l'altra punta de la ciutat.
Primer concert de Festes del Tura, com sempre, a càrrec d’un grup de renom a Catalunya, aquest any eren Els amics de les arts els que ens posaven la banda sonora a la primera nit de festes. La veritat és que no estan malament, però què voleu que us digui, jo sóc més de Manel. Així que l’inestimable senyor MM (popularment conegut com “el inestimable Albert Mach” jajaja), vam sortir de la Plaça Major i vam anar a veure què feien als altres escenaris. Nosaltres tenim un “problema”, i és que no sabem desconnectar de teatre, i si ho fem, quan ens trobem, tornem a connectar amb els temes més teatrals, així que, no em pregunteu com, vam anar a parar a les escales de Sant Esteve i ens vam posar a fer una petita escena de Romeu i Julieta en vers, això si, adaptada com si ells estiguessin vivint les Festes del Tura (tenim un vídeo que testimonia aquest moment, però no el penjaré perquè després no ens mirarieu de la mateixa manera jajaja!!!). Més tard, vam retrobar-nos amb tota la colla que havíem decidit sortir per festes i que havien decidit quedar-se al concert d’Els amics de les arts. La resta de la nit la vam passar anant de concert en concert fins que el cos va dir prou.
Dimecres me’l vaig agafar de festa, no em trobava gens bé, i no era per la ressaca, sinó que estava sense veu, i quan dic sense veu vull dir que no podia articular ni un sol so, tenia molt mal de coll, em feia mol mal el cos i estava mig enfebrada, a més, el dijous havia de baixar a Girona per matricular-me a El Galliner i vola estar recuperada per poder sortir la resta de dies.

Dijous vam voler viure una nit de reis, així , mentre la gran majoria de la gent es passejava sota galletades d’aigua i grapats de confeti a la Turinada, nosaltres vam anar cap al Firal a veure els concerts-homenatge a l’Elvis Presley i Michael Jackson. Va ser divertit, i s’ha de dir que els imitadors eren bastant bons, però el més important és que ens ho vam passar bé, molt bé intentant fer el moonwalk o alguna cosa que s’hi assemblava. Després del concert, vam anar a buscar a la resta de la colla que havia decidit anar-se a remullar a la Turinada i fer-se una bona centrifugada al Ball de l’Hora. Quan vam estar junts de nou, vam tornar al Firal a veure Los Mejores, abans però, vam decidir anar a fer-li una foto a la Tura per veure si s’havia posat guapa per l’ocasió.


El divendres, com no podia faltar en unes Festes del Tura, vam fer la nostra visita al Teatre Principal per veure l’obra Això no és vida, una versió de la famosa obra de les T de Teatre feta pels actors de l’Orfeó. Com sempre, després de veure qualsevol espectacle teatral, musical o concert, sortim molt inspirats i creatius, així que ja vam començar a pensar petites escenes per una obra de teatre. Després, ens va sortir la vena patriòtica i vam anar a veure la III baixada de torxes, a la lectura d’un manifest i cant dels Segadors, i al concert dels Stukat del Bolet. Cal dir que al concert vam mostrar les nostres dots de ballarins a l’estil esbart. Més tard vam anar cap al Firal i vam submergir-nos enmig de la multitud que s’havia instal•lat allà per escoltar als Di-versiones (no em posaré a fer la crítica d’aquest concert perquè pot donar molt de si), la qüestió és que entre les nostres tonteries i paranoies vàries vam acabar passant-nos-ho molt bé.

El dissabte se’ns va afegir més gent a la colla i, tal com diu la dita “com més serem més riurem”, i té tota la raó. Aquell vespre vam anar a veure la Batalla de les Flors amb un objectiu clar (i crec que el mateix objectiu que el de molts olotins i no olotins que volten per allà), atacar l’alcalde aprofitant la batalla de confeti, això si, atacar d’una manera pacífica. Després de sopar alguns van decidir anar al correfoc, tot i que m’agraden molt els correfocs, aquella nit l’hi vaig fer el salt perquè a la Plaça Major feien un concert que tenia moltes ganes de veure. L’any passat me’l vaig perdre, però aquest any vaig poder veure en directe la Jessica Mellado. Si, em va agradar, i molt! Per a mi, va ser el millor concert de les Festes del Tura d’aquest any. Després del concert, vam tornar-nos a trobar amb Els tremendos de Castelló i no vam poder resistir la temptació d’afegir-nos darrere seu saltant i ballant, però vam abandonar-los per anar cap al Firal i recordar quan érem petits a la 2a Norantada. Ens sabíem la major part de les cançons i fins i tot la coreografia. Va ser un moment, o unes hores, que em van recordar el típic ball de casament, quan tothom ja va tocadet i comencen a posar música que tothom en coneix la lletra i el ball, i sense saber perquè, ningú pot resistir-se a cantar i ballar.


Diumenge, amb tot el cos adolorit, amb uns ulls que gairebé costava tenir oberts, vam despedir les Festes del Tura del 2010 amb el tradicional Ball d’espelmes dels gegants. I com també és tradició, vam seguir la cercavila fins a l’Hospici, on els gegants van entrar per poder fer una merescuda migdiada fins les properes Festes del Tura.

3 comentarios:

  1. merci per lo de senyor jeejejejejejeje pero encara soc jove!!! jols pillare una depre. bueno no se k dir comento per dir algu avui tinc el dia saturat! pero fdT SI NO ES BEU POCA COSA FAS!!! HO SeNTO MOLT PERO ALGU HO HAVIA DE DIR!!!!
    per tot l'ho altre va estar be tirant a excelent i sisplau borra la escena romeu i julieta!!!! jajajajajajajaja
    atentament el inestimable albert mach comas
    per cert aixo de inestimable que vol dir...
    in- (no) -estimable (estimar) ui k ranci no jols ara men vaig a huesca i els torturuuuuuutururu

    aa visca els moments esbart!!!

    ResponderEliminar
  2. inestimable:

    adj. [LC] De massa valor o excel·lència per a ésser degudament apreciat o avaluat. Un diamant d’un valor inestimable. Una dona d’inestimable valor.

    ResponderEliminar
  3. ais bueno m'has deixat més trankil jajajajajaja
    MM

    ResponderEliminar