viernes, 1 de octubre de 2010

Dissabte + Les Planes d’Hostoles + 2 joves + un concert dels Top Secret = DESFASE TOTAL!!!

Ja fa temps que dic que sóc una autèntica fan del grup Top Secret i intento anar a tots els concerts que puc. Dissabte passat tocaven a Les Planes, així que l’Albert i jo vam decidir regalar-nos una nit de desfase i anar-hi. La nostra intenció era quedar-nos fins les 3 de la matinada com a molt tard perquè el diumenge teníem assaig molt aviat, però com ens passa sempre que anem a un dels seus concerts, marxar a mig concert és impossible i sempre ens acabem quedant fins al final, i aquesta vegada no va ser diferent, però, com sempre, va valer la pena!!!

La nit ja va començar amb algun entrebanc. Els concerts que fan a la festa major de Les Planes de tota la vida que s’ha fet a la Plaça, però aquest any no, però això nosaltres no ho sabíem i ja us podeu imaginar l’escena: l’Albert i jo, mig morts de fred, passejant-nos pel centre de Les Planes, a quarts d’una de la matinada, anant cap a la plaça i trobar-nos que no hi havia res. La nostra reacció: SI US PLAU QUE NO S’HAGI ANUL•LAT!!! HEM DE TROBAR ALGÚ QUE ENS DIGUI ON ES FA!!! I tal com ens passa últimament, només falta que demanem una cosa o parlem d’algú perquè aparegui, i això és el que va passar. Les Planes estava deserta, però després d’acabar de dir que havíem de trobar algú per saber on feien el concert, de sobte, van sortir cinc persones d’una casa de la nostra esquerra. Com sempre que ens passa això, l’Albert i jo ens vam mirar com dient “NO POT SER!”, però de seguida vam anar cap a ells a preguntar-los on es feia el concert. Després de què ens indiquessin vam arribar al lloc, però vam haver de tornar a recular fins al cotxe a buscar els diners per pagar l’entrada. Pensàvem que arribaríem i el concert ja hauria començat però un cop a dins, vam poder respirar tranquils veient que sobre l’escenari encara hi havia el grup que els precedia.
Com és normal en nosaltres, i com ja he dit més d’una vegada, no ens podem estar de fer petites escenes mentre sona les típiques cançons que toca una orquestra en un poble: que si tangos, que si valsos... A nosaltres ens costa ben poc començar a crear personatges i donar-los vida enmig de la gent que balla tranquil•lament, així que vam posar-nos a ballar com si coneguéssim els passos de tots els balls que tocaven.

Després d’una estona d’espera, els Top Secret van pujar a l’escenari. A poc a poc, el ritme dels temes que tocaven s’anaven infiltrant dins nostre fins a apoderar-se del nostre cos. Aquesta és la màgia d’aquest grup, sap introduir-te la seva música dins. Sap arribar al públic i convertir-los en un més. Sap fer gaudir tota la gent desconeguda que ha anat al concert. Sap fer que, durant unes hores, el món que hi ha darrere les parets de la sala on toquen desaparegui i només existeixin ells, la música i el públic.
A les tres de la matinada ens vam fer la gran pregunta: “de veritat que hem de marxar ara?” Ens vam mirar. “Demà tenim assaig molt aviat i no ens aguantarem drets”. Vam tornar-nos a mirar. “Vale! Ens quedem fins al final!!!”. És impossible marxar a mig concert, IMPOSSIBLE! Així que ens vam quedar fins al final, gaudint de cada cançó, de cada melodia, de cada nota. Gaudint d’un concert d’aquells que no s’obliden, d’aquells que quan s’acaben diu “Ah, però ja s’ha acabat? Hem de repetir!”. I si, repetirem!

Voleu saber com va anar l’assaig de l’endemà? Havent dormit poc més d’una hora, vam fer un assaig de 6 hores, amb una pausa per dinar, i s’ha de dir que, tot i el cansament que portàvem, va anar prou bé, les escenes van sortir i ens ho vam passar bé, molt bé! Això si, vam acabar esgotats.

2 comentarios:

  1. Ais cal dir k jo venia de un casament k durant tot el mati vaig estar de peu, k si ara ves a saludar al nuvi, ara ves aki ara fes allo al final de la nit estava ja chikito de la calçada. Sort d'en Falete alies el Filet k em posa marxa sino m'hagues caigut al mig de la pista... moments coreografia va ser genial es ke som professionals fins i tot ballant k hi ha k no podem fer? jo ja em veig ballant al liceu jejejeje no es broma eh! O dic molt en serio. I l'assaig de l'endema si s'ha de dir k va anar b per sort i gracies a ke som professionals, bueno jo no, per tu judit si!!!
    He diexat per comentar ultim akesta mena de conexio com si fossim bessons una cosa rara no sé com explicar-ho ara trucare en Punset a veure si es ke entre nosaltres hi ha una conexio neurologica. akesta sensacio de ostia a tu et conec de tota la vida i akestas coses rares de aparicions marianas i de vegades un pél roderianes es com molt raru tot plegat i he de confessar k de vegades m'assusta un poco!!!!
    atentament
    AMC (un noi k abrevia els comentaris "ironia")

    ResponderEliminar
  2. Si si, tot això que ens passa i aquesta connexió a vegades fa por! Però a l'hora és una sensació flipant! jajaja!!!

    ResponderEliminar