miércoles, 19 de enero de 2011

Odio l'època d'examens

Sé que feia molt temps que no em passava per aquí, però és que no he tingut gaire temps. També sé que vaig dir que la propera actualització seria sobre la I Mostra de dones titellaires i, com podeu comprovar, no ho estic fent, però tinc una excusa per fer aquesta actualització.
Us explico.
Aquest any, els professors de l’UdG, no sé si els d’altres universitats també, han vingut amb les piles molt carregades després d’unes vacances d’estiu, pe que sembla, molt profitoses i molt relaxants, sinó com podrien explicar-nos aquestes ganes de carregar-nos de tants llibres i tants treballs que, des del meu punt de vista, només ens porten que problemes. Si que aprenem fent-los, però potser caldria fixar-nos en les dates d’entrega si volen que aquests treballs tinguin cara i ulls i en puguem treure profit.
Només començar el curs acadèmic, els professors ens van començar a donar unes llistes inacabables plenes de títols de llibres que ens hauríem de llegir en només un semestre. Podríem pensar que exagero, però us puc dir que he hagut de llegir-me més de 30 llibres des d’octubre a gener. A més, de cada assignatura hem d’entregar, mínim, un treball acompanyat de la seva respectiva exposició oral. Treballs no pas dels curts, sinó d’aquells que et passes dies i dies tancat a la biblioteca o a casa davant l’ordinador amb una pila de llibres al costat. Cal dir que alguna d’aquestes assignatures no tenen examen, això et dona una mica d’esperança, però no gaire quan veus que només ho fan dues assignatures de set.
Però això no és el pitjor. El pitjor és que, els professors sembla que creguin que els seus alumnes només fan la seva assignatura i que després de la universitat es tanquen a casa a estudiar més, sense tenir un mínim de vida social. No es poden imaginar que hi ha gent que treballa? No es poden imaginar que hi ha gent que després de classe va a classes de música o teatre ja que tenim un pla d’estudis tan genial que aquestes matèries, diguem-ne “alternatives”, no hi tenen cabuda?
I aquí no acaba tot. Com ja és costum, les dates d’entrega d’aquests treballs es troben situades just a l’època d’exàmens, que dius, “Clar!!! Em sortirà un treball d’aquells que fan història!” És clar que farà història, perquè serà terrible. Serà un treball que no haurà servit de res, fet de qualsevol manera, ràpid i corrent, sense parar atenció i sense treure’n cap profit. A més, des de fa un parell d’anys, amb l’entrada del nostre estimat Pla de Bolonya, que cal dir que té punts positius i d’altres negatius, ja no tenim una setmana sense classes abans de l’època d’exàmens per poder estudiar i fer aquests meravellosos treballs. I com suspenguis els exàmens de febrer ja pots esperar-te al juny a poder fer la recuperació, després de tres mesos ben bons sense tocar el temari del qual t’hauràs d’examinar i a més, sumar-li els exàmens finals de juny.

Sento haver-vos clavat tot aquest rollo. Ho sento, però algú ho havia de dir!


Per no deixar tan mal gust de boca, només dir una cosa positiva de les classes d’avui. Per fi, després d’una llarga espera, hem parlat de Mercè Rodoreda (si, efectivament, hem parlat del déu o, més ben dit, deessa de les lletres catalanes) centrant-nos en la seva novel•la El carrer de les Camèlies (molt recomanable, com tota la seva obra, tan novel•lesca, contista, teatral, poètica i pictòrica). Hauria pogut passar-me tota la tarda fent aquesta classe, perquè ha estat genial! Mercè Rodoreda m’encanta!