jueves, 10 de febrero de 2011

Clausura o empresonament?

Aquest és l’aspecte que tenia la meva habitació fa una setmana. La veritat és que aquest “ordre” dins l’evident desordre va durar uns quinze dies. Qui en té la culpa? L’època d’exàmens.


Aquests dies he estat reflexionant sobre això que coneixem com a època d’exàmens. Tots els estudiants patim una època de clausura, però una clausura que podríem dir que no és del tot voluntària, és a dir, més que una clausura és una mena d’empresonament. Alguns diuen que és un mateix que decideix quedar-se tancat a casa estudiant i no sortir, però això és una gran fal•làcia. Si un decideix no tancar-se a casa per estudiar sap que es trobarà davant d’un examen en el qual se li presentaran un seguit de preguntes que no sabrà contestar, per tant, li suposarà un suspens. Aquest suspens el portarà a una segona oportunitat al juny que també el conduirà a decidir si es queda a casa tancat a estudiar o, si pel contrari, decideix no fer-ho. Per tant podem dir que aquesta clausura no és voluntària, ni tant sols és una clausura, sinó que és un empresonament.
Aquesta qüestió no ha estat la única que m’ha assaltat aquests dies, sinó que també m’he preguntat la necessitat de fer exàmens. Quina necessitat hi ha de sotmetre a una persona a una pressió innecessària en la qual es jutja si s’han assolit uns determinats conceptes explicats en tan sols tres mesos i mig. El resultat d’aquest tipus de proves no és fiable. El resultat d’això que coneixem com a exàmens està molt influït per l’atzar i per la situació que viu l’individu que ha de sotmetre’s a aquesta prova. Els nervis, una indisposició o el simple fet de confondre’s llegint la pregunta poden fer que aquesta persona contesti erròniament allò que se li pregunta encara que aquest hagi estat un mes sencer estudiant. No seria més fàcil veure si s’han assolit aquests coneixements mitjançant diferents pràctiques i/o exercicis pràctics durant el curs?

No em puc queixar de com han anat els meus exàmens, però si de la pressió a la qual hem estat sotmesos milers d’estudiants durant aquesta època. Comença a ser hora de què ens adonem que no ens ho podem jugar tot a una carta, que un examen no decideix si aproves o suspens, si has assolit uns conceptes o no.