lunes, 17 de octubre de 2011

Un somni fet realitat

Aquest cap de setmana hem fet realitat un somni: poder fer la Mostra d’Arts Escèniques Eva Compta.
Hem estat lluitant un any per fer-la realitat. Un any en què hem estat acompanyats de molta gent, però cal destacar la presència dels pares de l’Eva, en Joan i la Missi, i de la nostra tècnica de joventut preferida, l’Anna. Ha estat gràcies a ells que hem pogut tirar la mostra endavant.
Aquests dos dies que acabem de passar han estat els més gratificants de les nostres vides, tota la feina feta, totes les hores invertides en aquest projecte s’han convertit en felicitat.
No ens queden paraules per descriure la mostra ni com ens sentim, simplement podem dir que ha estat una experiència inoblidable que de ben segur repetirem l’any vinent.


A nivell personal, i crec que també parlo en nom de tots els integrants de Klyngh, vull donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible la mostra.
Anna, què faríem sense tu? Ben res! Gràcies a tu podem portar tots aquests projectes que tenim guardats en una llibreta al món real. Gràcies per ajudar-nos, per fer-nos costat, pels teus consells, per ser com ets, per tot el que fas. Moltes gràcies!
Joan, Missi, Joel, Ada, moltes gràcies per ser-hi, per permetre’ns fer la mostra, per confiar i creure en nosaltres, per ajudar-nos, per tot. Sou admirables!



Eva, gràcies per ensenyar-nos a viure!

4 comentarios:

  1. Cada persona que coneixes et canvia la vida, em va dir una persona a la que admiro. Però hi ha vides que no tant sols te la canvien, si no que l'enriqueixen i li donen sentit.

    Gràcies de 9 Judit :)

    ResponderEliminar
  2. És veritat, les persones tenen aquest poder.

    No sé qui ets, però, moltes gràcies!

    ResponderEliminar
  3. Ais! com m’agrada que tornis a donar vida el teu bloc!
    Ara per ara no sóc gens conscient del que em fet, necessito temps.
    Només el meu cap i parts del meu cos, em diuen que ha estat com una guerra on sentiments i lluites amb certes coses i persones per definir-ho d’alguna manera ens han fet revoltar. Tot plegat amb un final feliç!
    Compartir temps amb tu Judit és un plaer, però també compartir temps amb en Ferran es converteix en doble plaer.
    Ho comparo com un gelat d’aquells dels cars (Magnum) chuculata i per dins nata... tot deliciós i molt dolç!
    Tinc el plaer de conèixer dos grans persones amb un gran futur i a més gràcies això n’he conegut una de molt especial l’Eva, que de segur de estar entre nosaltres seriem quatre fent teatre!
    Tot i no ser-hi la vam sentir molt a prop aquest dies.
    Gràcies Judit
    Gràcies Ferran
    Gràcies Anna, que dir d’ella... que vigili que no se li escapi el ratolí de l’ordenador! Jejejeje
    Gràcies pares de l’Eva, els fills sempre són reflexa dels pares, res més a dir.

    I paro de comentar que al final et faré una actu jajajajaja es que quant em fico tendra... em fico tendra!

    I love you chocho


    MM
    Per tot i més

    ResponderEliminar
  4. El sentiment que ens ha quedat després de la mostra és inexplicable. Costa de creure que ho haguem aconseguit, però com molt bé tu dius, el nostre cos ens ho està dient a crits!

    Treballar amb tu és un gran honor i un gran plaer. El mateix dic de treballar amb en Ferran. Entre tots tres s'estableix una connexió que riu-te'n del misteri del triangle de les Bermudes!

    Treballar amb l'Anna també és un gran plaer! I un gran honor! Sempre ho he pensat i ho he dit, i crec que tots 3 pensem el mateix, que Klyngh no seria el que és sense ella.

    Conèixer persones com la Missi i en Joan sempre és una gran experiència! falten tantes persones com ells en aquest món!

    I l'Eva, vitalitat, alegria, valentia, i un llarg etcètera d'adjectius que la defineixen com a la gran persona que era i és.

    Simplement, només puc dir, GRÀCIES a tots aquells que ens han ajudat, que han confiat en nosaltres i que ens han fet costat. Gràcies!!!

    I love you cullereta de mi coraSón!!!

    ResponderEliminar